Declaracions sobre violència en les escoles.

"DEPORTE Y AGRESIÓN" de Cagigal

Com que aquest llibre l'hem treballat a classe, voldria fer una resenya d'aquest puix que està directament relacionat amb el tema del meu blog i pense que podria resultar interessant:
El llibre “Deporte y Agresión” escrit per José María Cagigal està dividit en dues parts i cadascuna d’aquestes consta de tres capítols.
Pel que fa al capítol 1er de la primera part, podríem dir que es la part on es centra en la teoria de K.Lorenz on ens parla sobretot dels instints de l’home comparats amb l’estudi de la conducta dels animals.
Contrari a la interpretació de l’agresió com aprenentatge.
Altres com Claire i W.M.S.Russell afirmen que la violencia no és el resultat d’una progressió innata cap a l’agressió, si no una resposta a la tensió en les societats.
En resum, un grapat de vies d’interpretació per a intentar explicar l’agressió en l’èsser humà.
En quant al capítol 2on podríem dir que ens cita guerres, atentats, segrestaments, assassinats… que han ocurrit al llarg de la història, com be nombra el llibre, el factor ètnic i el terrorista continua siguent el més important en el context de la violencia colectiva.
Respecte el capítol 3er, una vegada nombrats alguns dels conflictes que ocorren a l’actualitat, ens parla de les utopies i preocupacions actuals, un capítol ple de preguntes retòriques amb la finalitat de que ens parem a reflexionar sobre l’acte agresiu i les repercucions que té.

Després d’introduir-nos Cagigal amb el tema de l’agresivitat, en la segona ho encara més al deport.
Perque el deport en si no pareix incrementar els nivells d’agresivitat i violència de la societat actual però si que és un escaparat i motiu de manifestació d’eixa violència.
En el capítol 1er ens parla de que hi ha alguns àmbits que pareixen estar implicats en l’agresivitat deportiva, aquests són la “superació” i sobretot, la “competició”.Ens parla també de l’oci actiu i de la manipulació que està sofrint cap a l’oci espectacular deportiu.
També es tracten temes com l’higiene-salud i el desenvolupament biològic, parlant del problema del sedentarisme i com pot incrementar l’agresivitat aquest fet.
Amb una visió del deport instintivista,sense necesitat d’orientar i amb la capacitat per a una modelació cultural humana i del carácter social.
En resum, un anànisis de les possibilitats que l’agresivitat troba com a constituents, com a derivats i com a posibles controls.
Al capítol 2on es tracta un tema molt més conflictiu, el tema de l’espectacle deportiu. On Cagigal tracta temes com el Olimpisme i la poca pacificació que té, encara que ens fan creure el contrari.
Puix que els Jocs Olímpics són una exacerbació de les rivalitats nacionals.
En quant al 3er i últim capítol tracta temes més abstractes com és la lluita que existeix entre pedagogs i empreses de comunicació (principalment el cine i la televisió)on els pedagogs opinen que hi ha que eliminar oscenses de violència, perque l’home de hui en dia té molta fascinació per la violència i no se sap ben bé fins a quin punt pot influir.

Després d’haver llegit aquest llibre, m’agradaria dir que m’ha resultat un llibre molt interessant i que tot i que al principi hem resultava molt pesat per l’eccés de teories, al final m’ha agradat molt, la manera que el fa veure coses que abans ni m’haguera imaginat pensar..i a més a una relació tant directa en la pedagogia que utilitza Cagigal.
En fí, és un llibre que recomanaria llegir a tot aquella persona interesada amb el món de l’esport i la relació que té amb l’agressió.