viernes, 15 de junio de 2007
lunes, 11 de junio de 2007
"DEPORTE Y AGRESIÓN" de Cagigal
Com que aquest llibre l'hem treballat a classe, voldria fer una resenya d'aquest puix que està directament relacionat amb el tema del meu blog i pense que podria resultar interessant:
El llibre “Deporte y Agresión” escrit per José María Cagigal està dividit en dues parts i cadascuna d’aquestes consta de tres capítols.
Pel que fa al capítol 1er de la primera part, podríem dir que es la part on es centra en la teoria de K.Lorenz on ens parla sobretot dels instints de l’home comparats amb l’estudi de la conducta dels animals.
Contrari a la interpretació de l’agresió com aprenentatge.
Altres com Claire i W.M.S.Russell afirmen que la violencia no és el resultat d’una progressió innata cap a l’agressió, si no una resposta a la tensió en les societats.
En resum, un grapat de vies d’interpretació per a intentar explicar l’agressió en l’èsser humà.
En quant al capítol 2on podríem dir que ens cita guerres, atentats, segrestaments, assassinats… que han ocurrit al llarg de la història, com be nombra el llibre, el factor ètnic i el terrorista continua siguent el més important en el context de la violencia colectiva.
Respecte el capítol 3er, una vegada nombrats alguns dels conflictes que ocorren a l’actualitat, ens parla de les utopies i preocupacions actuals, un capítol ple de preguntes retòriques amb la finalitat de que ens parem a reflexionar sobre l’acte agresiu i les repercucions que té.
Després d’introduir-nos Cagigal amb el tema de l’agresivitat, en la segona ho encara més al deport.
Perque el deport en si no pareix incrementar els nivells d’agresivitat i violència de la societat actual però si que és un escaparat i motiu de manifestació d’eixa violència.
En el capítol 1er ens parla de que hi ha alguns àmbits que pareixen estar implicats en l’agresivitat deportiva, aquests són la “superació” i sobretot, la “competició”.Ens parla també de l’oci actiu i de la manipulació que està sofrint cap a l’oci espectacular deportiu.
També es tracten temes com l’higiene-salud i el desenvolupament biològic, parlant del problema del sedentarisme i com pot incrementar l’agresivitat aquest fet.
Amb una visió del deport instintivista,sense necesitat d’orientar i amb la capacitat per a una modelació cultural humana i del carácter social.
En resum, un anànisis de les possibilitats que l’agresivitat troba com a constituents, com a derivats i com a posibles controls.
Al capítol 2on es tracta un tema molt més conflictiu, el tema de l’espectacle deportiu. On Cagigal tracta temes com el Olimpisme i la poca pacificació que té, encara que ens fan creure el contrari.
Puix que els Jocs Olímpics són una exacerbació de les rivalitats nacionals.
En quant al 3er i últim capítol tracta temes més abstractes com és la lluita que existeix entre pedagogs i empreses de comunicació (principalment el cine i la televisió)on els pedagogs opinen que hi ha que eliminar oscenses de violència, perque l’home de hui en dia té molta fascinació per la violència i no se sap ben bé fins a quin punt pot influir.
Després d’haver llegit aquest llibre, m’agradaria dir que m’ha resultat un llibre molt interessant i que tot i que al principi hem resultava molt pesat per l’eccés de teories, al final m’ha agradat molt, la manera que el fa veure coses que abans ni m’haguera imaginat pensar..i a més a una relació tant directa en la pedagogia que utilitza Cagigal.
En fí, és un llibre que recomanaria llegir a tot aquella persona interesada amb el món de l’esport i la relació que té amb l’agressió.
El llibre “Deporte y Agresión” escrit per José María Cagigal està dividit en dues parts i cadascuna d’aquestes consta de tres capítols.
Pel que fa al capítol 1er de la primera part, podríem dir que es la part on es centra en la teoria de K.Lorenz on ens parla sobretot dels instints de l’home comparats amb l’estudi de la conducta dels animals.
Contrari a la interpretació de l’agresió com aprenentatge.
Altres com Claire i W.M.S.Russell afirmen que la violencia no és el resultat d’una progressió innata cap a l’agressió, si no una resposta a la tensió en les societats.
En resum, un grapat de vies d’interpretació per a intentar explicar l’agressió en l’èsser humà.
En quant al capítol 2on podríem dir que ens cita guerres, atentats, segrestaments, assassinats… que han ocurrit al llarg de la història, com be nombra el llibre, el factor ètnic i el terrorista continua siguent el més important en el context de la violencia colectiva.
Respecte el capítol 3er, una vegada nombrats alguns dels conflictes que ocorren a l’actualitat, ens parla de les utopies i preocupacions actuals, un capítol ple de preguntes retòriques amb la finalitat de que ens parem a reflexionar sobre l’acte agresiu i les repercucions que té.
Després d’introduir-nos Cagigal amb el tema de l’agresivitat, en la segona ho encara més al deport.
Perque el deport en si no pareix incrementar els nivells d’agresivitat i violència de la societat actual però si que és un escaparat i motiu de manifestació d’eixa violència.
En el capítol 1er ens parla de que hi ha alguns àmbits que pareixen estar implicats en l’agresivitat deportiva, aquests són la “superació” i sobretot, la “competició”.Ens parla també de l’oci actiu i de la manipulació que està sofrint cap a l’oci espectacular deportiu.
També es tracten temes com l’higiene-salud i el desenvolupament biològic, parlant del problema del sedentarisme i com pot incrementar l’agresivitat aquest fet.
Amb una visió del deport instintivista,sense necesitat d’orientar i amb la capacitat per a una modelació cultural humana i del carácter social.
En resum, un anànisis de les possibilitats que l’agresivitat troba com a constituents, com a derivats i com a posibles controls.
Al capítol 2on es tracta un tema molt més conflictiu, el tema de l’espectacle deportiu. On Cagigal tracta temes com el Olimpisme i la poca pacificació que té, encara que ens fan creure el contrari.
Puix que els Jocs Olímpics són una exacerbació de les rivalitats nacionals.
En quant al 3er i últim capítol tracta temes més abstractes com és la lluita que existeix entre pedagogs i empreses de comunicació (principalment el cine i la televisió)on els pedagogs opinen que hi ha que eliminar oscenses de violència, perque l’home de hui en dia té molta fascinació per la violència i no se sap ben bé fins a quin punt pot influir.
Després d’haver llegit aquest llibre, m’agradaria dir que m’ha resultat un llibre molt interessant i que tot i que al principi hem resultava molt pesat per l’eccés de teories, al final m’ha agradat molt, la manera que el fa veure coses que abans ni m’haguera imaginat pensar..i a més a una relació tant directa en la pedagogia que utilitza Cagigal.
En fí, és un llibre que recomanaria llegir a tot aquella persona interesada amb el món de l’esport i la relació que té amb l’agressió.
viernes, 25 de mayo de 2007
TXEC ràdio
Pel que he pogut observar,en la txec ràdio els alumnes fan el seu pròpi programa de ràdio i per tant,participen de forma activa en la vida del centre i es familiaritzen amb aspectes tecnològics, cosa fonamental per al desenvolupament del centre i per al seu pròpi desenvolupament.
En quant al podcasting, pense que és un bon mètode per a iniciar als alumnes en les noves tecnologies. Ser capaços de crear una xarxa global entre les escoles. Publicant que fan uns i altres es una manera de poder anar avançar cap a una construcció d'una escola modernitzada on tots participen i amb uns valors que miren cap al futur i no es queden estancats en el passat.
Amb propostes així podríem fer de l'escola un lloc millor on els alumnes es senten part d'ella.
En quant al podcasting, pense que és un bon mètode per a iniciar als alumnes en les noves tecnologies. Ser capaços de crear una xarxa global entre les escoles. Publicant que fan uns i altres es una manera de poder anar avançar cap a una construcció d'una escola modernitzada on tots participen i amb uns valors que miren cap al futur i no es queden estancats en el passat.
Amb propostes així podríem fer de l'escola un lloc millor on els alumnes es senten part d'ella.
miércoles, 23 de mayo de 2007
EL CIBERPAIS
Després d'haver llegit els articles del Ciberpais, me n’he adonat de coses interesants que hi ha com per exemple descripció de tipus d’aparells que jo desconeixia o mètodes per a utilitzar l’ordinador per a persones amb deficiències visuals, o saber de l’existència de differents buscadors com el boleana.., però també m'han sorgit prous dubtes sobre aspectes importants del text, per això els nombraré i intentarè emprar les ferramentes per resoldre'ls.
En el cas de l’article “MÁS ALLÁ DE GOOGLE” no entenc massa be el que significa “El éxito de Youtube y otros sitios para ver y compartir vídeos ha traido una explosión de los buscadores específicos para localizar estos contenidos como Dabble o Searchvideo” ja que no sé el que son Dabble o Searchvideo, no se si es tracta de buscadors, de codecs... així que el primer que faria seria buscar i informar-me de que es tracta per poder comprendre-ho.
Per altra banda l’article referent a “EL MOVIMIENTO DEL SOFTWARE LIBRE EXPORTA SUS IDEAS MÁS ALLÁ DE LOS ORDENADORES” el que no entenc és al que diu de:”Reemplazar el canon por un impuesto o bien pagos voluntarios: que el reproductor de música tenga un botón y, al presionarlo, se envíe dinero al grupo”.
Aquest recurs literari que empra Stallman, em resulta difícil d’entendre donat que el mot “canon” no entenc en quin sentit l’utilitza per això crec que per solucionar-ho buscaria si fora possible més frases sobre la seua intervenció i per el context intentaria resoldre el meu dubte.
En quant a l’article “MICROSOFT AFIRMA QUE SOFWARE LIBRE INFLINGE 232 PLANES” el que no entenc d’aquest article és el que diu al final del paràgraf on parla de:”Según los expertos lo que busca Microsoft es reproducir el pacto que suscribió con Novell el año pasado con otras empresasque apoyen programas de código abierto”
Perque mo comprenc el significat de “código abierto”, ni quin sentit té en el context en que ho fa, així que hauria de buscar el que significa, al igual que Novell, que tampoc sé el que vol dir.
Pel que respecta a l’article “CUANDO LA GENTE PUEDE CREAR SU PROPIA TECNOLOGIA ES CUANDO SE DESPIERTA PASIÓN” aspectos que no entenc seria: “Y este mismo principio se aplica a la fabricación digital. “Nuestro propio cuerpo, de hecho, está construido por pequeños ordenadores en las proteínas. El actual estadio de la investigación sobre la fabricación digital consiste en que los ordenadores no controlen las herramientas sino que sean herramientas y que los programas no i diseñen cosas sino que sean las cosas”.
Em costa entendre l’afirmació que fa quan comenta que los ordenadores no controlen las herramientas sino .... ja que no entenc la relació que realitza entre ferramenta i ordinador.
Respecte l’article que parla sobre UN DICCIONARI VISUAL hem pareix interessant que en una simple enciclopèdia en Anglès tinga tanta informació i que la gent puga estar al corrent de tot.
El principal problema que tindria és que no se com funciona, però intentaria visitar aquesta web i veure-la amb deteniment.
Hem pareix molt interessant l’article sobre “LA BÚSQUEDA AUTOMATIZADA no ha logrado excluir el factor humano del experto” , ja que jo ignorava que pogueren existir altres mètodes per a buscar informació a banda del google.
Desconec el que és una consulta boleana, per lo tant tindria que informar- me sobre el tema o consultar amb experts sobre aquest camps de la informàtica ja que jo ho desconec.
Respecte a l’article “Paseo por la Tierra Media” pel que he llegit, tracta d’un videojoc on aquells fans es submergeixen en la història del senyor dels anells per a viure com Hobbitts o Enans.
M’ha paregut molt interessant l’entrevista que hi havia on ens contaven que existeixen uns dispositius Braire per a aquella gent cega que vulga utilitzar el PC i que també tenien l’opció de navegar per pàgines amb música.
Hem resulta molt interessant que s’utilitzen nous instruments elèctrics com el sintetitzador o en aquest cas, el reactable (que és el que utilitza Björk als seus concerts)
Però no hem queda clar quin tipus d’instrument és.
Tal vegada per entendreu, intentaria escoltar un en directe si tinguera l’oportunitat, però si no poguera ser, supose que intentaria veure algún concert de Björk per a saber-ho. Perquè per molt que busque informació, al tractar-se d’un instrument, el millor mètode seria escoltar-lo.
Del article “Cuando la gente puede crear su propia tecnología es cuandodespierta la pasión” no he entés massa be el significat de la paraula RFID, se que significa identificació per radiofreqüència però degut als meus pocs coneixements, trobe que és un tèrmine molt abstracte el qual no puc relacionar massa amb els meus coneixements anteriors.
Encara que me pareix al mateix temps molt interessant que els RFID puguen donar aquest tipus d’informació.
Hem sembla molt interessant la part de mostres que ens ofereix el ciberpaís perquè et dones cónter de la quantitat de aparells que existeixen i que jo desconeixia per complet.
Com exemple el rellotge calòric que serveix per a mesurar la freqüència cardíaca i el consum de calories o del telèfon IP per a portàtil que està pensat per a realitzar cridades mitjançant el Internet des d’un portàtil.
Aquests són alguns dels aparells que més m’han cridat l’atenció.
En el cas de l’article “MÁS ALLÁ DE GOOGLE” no entenc massa be el que significa “El éxito de Youtube y otros sitios para ver y compartir vídeos ha traido una explosión de los buscadores específicos para localizar estos contenidos como Dabble o Searchvideo” ja que no sé el que son Dabble o Searchvideo, no se si es tracta de buscadors, de codecs... així que el primer que faria seria buscar i informar-me de que es tracta per poder comprendre-ho.
Per altra banda l’article referent a “EL MOVIMIENTO DEL SOFTWARE LIBRE EXPORTA SUS IDEAS MÁS ALLÁ DE LOS ORDENADORES” el que no entenc és al que diu de:”Reemplazar el canon por un impuesto o bien pagos voluntarios: que el reproductor de música tenga un botón y, al presionarlo, se envíe dinero al grupo”.
Aquest recurs literari que empra Stallman, em resulta difícil d’entendre donat que el mot “canon” no entenc en quin sentit l’utilitza per això crec que per solucionar-ho buscaria si fora possible més frases sobre la seua intervenció i per el context intentaria resoldre el meu dubte.
En quant a l’article “MICROSOFT AFIRMA QUE SOFWARE LIBRE INFLINGE 232 PLANES” el que no entenc d’aquest article és el que diu al final del paràgraf on parla de:”Según los expertos lo que busca Microsoft es reproducir el pacto que suscribió con Novell el año pasado con otras empresasque apoyen programas de código abierto”
Perque mo comprenc el significat de “código abierto”, ni quin sentit té en el context en que ho fa, així que hauria de buscar el que significa, al igual que Novell, que tampoc sé el que vol dir.
Pel que respecta a l’article “CUANDO LA GENTE PUEDE CREAR SU PROPIA TECNOLOGIA ES CUANDO SE DESPIERTA PASIÓN” aspectos que no entenc seria: “Y este mismo principio se aplica a la fabricación digital. “Nuestro propio cuerpo, de hecho, está construido por pequeños ordenadores en las proteínas. El actual estadio de la investigación sobre la fabricación digital consiste en que los ordenadores no controlen las herramientas sino que sean herramientas y que los programas no i diseñen cosas sino que sean las cosas”.
Em costa entendre l’afirmació que fa quan comenta que los ordenadores no controlen las herramientas sino .... ja que no entenc la relació que realitza entre ferramenta i ordinador.
Respecte l’article que parla sobre UN DICCIONARI VISUAL hem pareix interessant que en una simple enciclopèdia en Anglès tinga tanta informació i que la gent puga estar al corrent de tot.
El principal problema que tindria és que no se com funciona, però intentaria visitar aquesta web i veure-la amb deteniment.
Hem pareix molt interessant l’article sobre “LA BÚSQUEDA AUTOMATIZADA no ha logrado excluir el factor humano del experto” , ja que jo ignorava que pogueren existir altres mètodes per a buscar informació a banda del google.
Desconec el que és una consulta boleana, per lo tant tindria que informar- me sobre el tema o consultar amb experts sobre aquest camps de la informàtica ja que jo ho desconec.
Respecte a l’article “Paseo por la Tierra Media” pel que he llegit, tracta d’un videojoc on aquells fans es submergeixen en la història del senyor dels anells per a viure com Hobbitts o Enans.
M’ha paregut molt interessant l’entrevista que hi havia on ens contaven que existeixen uns dispositius Braire per a aquella gent cega que vulga utilitzar el PC i que també tenien l’opció de navegar per pàgines amb música.
Hem resulta molt interessant que s’utilitzen nous instruments elèctrics com el sintetitzador o en aquest cas, el reactable (que és el que utilitza Björk als seus concerts)
Però no hem queda clar quin tipus d’instrument és.
Tal vegada per entendreu, intentaria escoltar un en directe si tinguera l’oportunitat, però si no poguera ser, supose que intentaria veure algún concert de Björk per a saber-ho. Perquè per molt que busque informació, al tractar-se d’un instrument, el millor mètode seria escoltar-lo.
Del article “Cuando la gente puede crear su propia tecnología es cuandodespierta la pasión” no he entés massa be el significat de la paraula RFID, se que significa identificació per radiofreqüència però degut als meus pocs coneixements, trobe que és un tèrmine molt abstracte el qual no puc relacionar massa amb els meus coneixements anteriors.
Encara que me pareix al mateix temps molt interessant que els RFID puguen donar aquest tipus d’informació.
Hem sembla molt interessant la part de mostres que ens ofereix el ciberpaís perquè et dones cónter de la quantitat de aparells que existeixen i que jo desconeixia per complet.
Com exemple el rellotge calòric que serveix per a mesurar la freqüència cardíaca i el consum de calories o del telèfon IP per a portàtil que està pensat per a realitzar cridades mitjançant el Internet des d’un portàtil.
Aquests són alguns dels aparells que més m’han cridat l’atenció.
LA CÀCERA DEL TRESOR
La càcera del tresor és un tipos d’activitat didàctica que integra Internet al currículum. I inclou preguntes que procuren que els alumnes utilitzen la informació de pàgines web que en la mateixa pàgina del tresor apareixen en l’apartat de recursos.
S’ha fet molt popular perquè resulten fàcils de crear per als docents i són divertides i informatives. Poden tractar casi qualsevol aspecte del currículum i experiència en Internet.
M’agradaria dir que de igual forma que la Webquest o els projectes telecolaboratius, resulten ser unes estratègies didàctiques molt interessants perquè ens permet fer coses que abans no estaven al nostre abast i fomenta que l’escola resulte divertida i apassionant, puix que els alumnes publiquen els seus treballs a Internet i tenen un públic, per tant troben una motivació i autenticitat en aquest tipus de treball.
Per tant, seria interessant que més docents ho introduiren a l'aula.
S’ha fet molt popular perquè resulten fàcils de crear per als docents i són divertides i informatives. Poden tractar casi qualsevol aspecte del currículum i experiència en Internet.
M’agradaria dir que de igual forma que la Webquest o els projectes telecolaboratius, resulten ser unes estratègies didàctiques molt interessants perquè ens permet fer coses que abans no estaven al nostre abast i fomenta que l’escola resulte divertida i apassionant, puix que els alumnes publiquen els seus treballs a Internet i tenen un públic, per tant troben una motivació i autenticitat en aquest tipus de treball.
Per tant, seria interessant que més docents ho introduiren a l'aula.
jueves, 3 de mayo de 2007
SOFTWARE LLIURE I EDUCACIÓ
El software ens dona la llibertat d'executar el programa en qualsevol lloc, estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats millora el programa, publicar les millores...aquestes són moltes de les diverses raons per executar el software lliure, com també hi són la qualitat, el preu, el disseny...
Però també cal dir que no tot es pot fer encara amb el software,però a l'igual que en el software privat.
Açò ha portat a altres iniciatives com el compartir informació i coneixements amb la resta del món utilitzant la red per exemple com wikipedia.
Tal com diu Richard Stallman, hi ha quatre raons molt importants per a que l'escola utilitze el software lliure, aquestes són:
La primera raó és per qüestions econòmiques, i així en les escoles tenen l'opció d'utilitzar programes sense que siga un delit.
Una altra raó es educar als alumnes amb el SL,per a formar adults acostumats a utilitzar-lo.
Amb el SL els xiquets poden descobrir com funciona, ja que poden llegir el còdic font i aprendreu.
Per últim, una altra raó ben important es que el SL serveix per a formar ciutadans, ja que les escoles deuen formar amb l'esperit de companyerisme i així a classe puguen compartir-lo amb els altres.
Jo, després de saber les avantatges del SL, opine que és una ventatja en molts aspeces i que millos que començar per introduïr el SL als alumnes?
Per a que així surten bons programadors.
Però també cal dir que no tot es pot fer encara amb el software,però a l'igual que en el software privat.
Açò ha portat a altres iniciatives com el compartir informació i coneixements amb la resta del món utilitzant la red per exemple com wikipedia.
Tal com diu Richard Stallman, hi ha quatre raons molt importants per a que l'escola utilitze el software lliure, aquestes són:
La primera raó és per qüestions econòmiques, i així en les escoles tenen l'opció d'utilitzar programes sense que siga un delit.
Una altra raó es educar als alumnes amb el SL,per a formar adults acostumats a utilitzar-lo.
Amb el SL els xiquets poden descobrir com funciona, ja que poden llegir el còdic font i aprendreu.
Per últim, una altra raó ben important es que el SL serveix per a formar ciutadans, ja que les escoles deuen formar amb l'esperit de companyerisme i així a classe puguen compartir-lo amb els altres.
Jo, després de saber les avantatges del SL, opine que és una ventatja en molts aspeces i que millos que començar per introduïr el SL als alumnes?
Per a que així surten bons programadors.
miércoles, 25 de abril de 2007
Relació de l'Educació Física amb les Noves Tecnologies
En els últims anys, han surgit una gran varietat de tecnologies que estan canviant ràpidament la manera en que s'ensenyar l'educació física.
Com per exemple programes on es poden fer medicions, càlculs als deportistas, construïr materials didàctics per a les diferents disciplines deportives (balons,uniformes, etc.), escenaris deportius (estadis, pistes sintètiques)vídeos, música, presentacions amb power point...entre altres canvis.
En el camp del coneixement de l'Educación Física, les experiències van dirigides a facilitar les possibilitats del mestre per a comunicar-se, interactuar, construïr colectivamente, conseguir informació,i sobretot hui en dia, hiha una forta tendència a la conformació de comunitats acadèmiquas en Educació Física fent ús dels mitjos virtuals.
Com per exemple programes on es poden fer medicions, càlculs als deportistas, construïr materials didàctics per a les diferents disciplines deportives (balons,uniformes, etc.), escenaris deportius (estadis, pistes sintètiques)vídeos, música, presentacions amb power point...entre altres canvis.
En el camp del coneixement de l'Educación Física, les experiències van dirigides a facilitar les possibilitats del mestre per a comunicar-se, interactuar, construïr colectivamente, conseguir informació,i sobretot hui en dia, hiha una forta tendència a la conformació de comunitats acadèmiquas en Educació Física fent ús dels mitjos virtuals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
